Quan parlem de canvi conceptual hem de ser conscients que les nostres teories, allò que pensem, no estan suficientment argumentades, són inapropiades i per tant volem incidir-hi per reorganitzar-les i reconstruir-les, a partir de nous coneixements i amb l’acceptació d’un compromís cognitiu, per donar lloc a un canvi significatiu.
A partir de les lectures, dels arguments exposats i del treball col·laboratiu, els meus inicis sobre CTS, TIC i TE s’han reorganitzat i han pres una nova estructura. Fins aquí, he pogut puntualitzar conceptes, argumentar, clarificat idees, compartir opinions...
En la difícil tasca de dissenyar ambients d’aprenentatge, la incorporació d’aspectes de disseny constructivista, conjuntament amb el desenvolupament tecnològic actual, ens permet promoure un aprenentatge més autèntic, interactiu, més col·laboratiu i autònom on el principal exponent és qui aprèn
Penso que en el meu cas hi ha hagut canvi conceptual doncs s’ha produït reorganització dels meus coneixements previs
A partir de les lectures, dels arguments exposats i del treball col·laboratiu, els meus inicis sobre CTS, TIC i TE s’han reorganitzat i han pres una nova estructura. Fins aquí, he pogut puntualitzar conceptes, argumentar, clarificat idees, compartir opinions...
En la difícil tasca de dissenyar ambients d’aprenentatge, la incorporació d’aspectes de disseny constructivista, conjuntament amb el desenvolupament tecnològic actual, ens permet promoure un aprenentatge més autèntic, interactiu, més col·laboratiu i autònom on el principal exponent és qui aprèn
Penso que en el meu cas hi ha hagut canvi conceptual doncs s’ha produït reorganització dels meus coneixements previs
Els meus coneixements sobre TE i Ciència i Societat. L’abans i el després.
En les diferents intervencions que he fet, en el debat i des de diferents àmbits, les noves tecnologies sempre han estat una eina per desenvolupar noves estratègies de coneixement. No un instrument més per ajudar a fer viable el currículum o pel fet només de modernitzar-nos a les aules, sinó de la possibilitat de disposar d’un recurs que obre portes i que incorpora nous valors al procés d’ensenyament-aprenentatge. Argumenten i consoliden aquesta tesi, el recorregut que hem fet des de Cabero, Domènech i Tirado, les aportacions de tots els companys, i ara amb Jonassen sobre TIC i aprenentatge significatiu.
L’escola és el mirall de la societat i com a educadors i futurs psicopedagogs tenim la responsabilitat d’incorporar els avantatges tecnològics sense deixar de banda les pautes formatives que ens pertoquen. Mantenir-nos al marge seria afavorir la diferència socioeducativa i la no igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge significatiu dels nostres alumnes.
Continuo amb la idea que la tecnologia no és neutre des de cap punt de vista. Ara se’m consolida aquesta afirmació, doncs ciència, tecnologia i societat no són conceptes separats, s’interrelacionen contínuament.
He mantingut la idea que el progrés en el coneixement tecnològic determina i, de ben segur, garanteix, el progrés social i econòmic. No obstant, me n’he adonat que l’èxit o el fracàs en les innovacions depèn estrictament del context socioeconòmic polític i científic del lloc on es produeix.
Referent a l’objecte principal de la TE d’oferir un ventall de tècniques per als docents i de l’afirmació que els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, me n’adono que les tècniques poc asseguren i que la transmissió del coneixement no produeix coneixement en si mateix. El que cal no és només disposar de moltes tècniques, sinó saber utilitzar la tecnologia per poder ajudar a construir coneixement.
Tot i que defensava que les TIC són necessàries per transmetre continguts als alumnes, no me’n vaig adonar que no és la transmissió allò que està en joc sinó l’oportunitat de crear models que permetin i facilitin el canvi conceptual.
